Dones a la guerra és una antologia que recull els testimonis d’unes pioneres que es van endinsar en territoris prohibits per a elles: el front de guerra i el periodisme de trinxera. Nellie Bly, Louise Mack, Àngela Graupera, Kit Coleman, Colombine i Gerda Taro van escriure (i van fotografiar) el que passava quan el món s’ensorrava, i ho van fer amb una mirada que trencava amb el relat èpic i viril de la batalla. Les cròniques d’aquestes periodistes no es limiten a descriure el moviment de tropes o els mapes de la destrucció: hi ha una consciència del cos ferit, del rostre civil, del desplaçament i la pèrdua. En comptes d’una èpica militar, ofereixen una poètica de la vulnerabilitat i la resistència, capaç d’arribar-nos encara avui com una advertència i una denúncia.

Elles no callen davant l’extermini de vides reduïdes a estadístiques ni davant la banalització del sofriment col·lectiu. Allà on el relat oficial exalça banderes i victòries, elles mostren els cossos anònims, les ciutats reduïdes a runa i el silenci imposat als vençuts (i sobretot a les vençudes), deixant clar que la guerra, lluny de ser glòria, és una derrota comuna de la humanitat. Llegir-les és reconèixer que l’escriptura pot ser una forma de combat i que la literatura, quan sorgeix d’aquest testimoni viu i compromès, té una potència política incalculable. En temps en què els conflictes bèl·lics tornen a marcar l’actualitat, recuperar aquestes veus és recordar-nos que la guerra, a banda de jugar-se en els camps de batalla, també ho fa en els relats que la sostenen o la qüestionen. I ací, elles hi van obrir esquerdes que hem de rescatar per tal de no deixar-nos enganyar pels mitjans de comunicació esbiaixats.

5 de setembre de 2025